En ocasions, en arribar a la platja, ens podem trobar amb una imatge ben diferent
de l’esperada: el mar d’un color insòlit, vermell, marró, verd o
fins i tot, amb
un aspecte lletós. Què succeiex? És tracta d’un fenòmen conegut amb el nom de marea
roja. Malgrat que aquest sigui el seu nom més popular, com anirem veient, no ens
dóna una idea de què es tracta ja que aquest esdeveniment no té res a veure amb
les marees i, com ja hem comentat, no sempre és de color vermell.
Així doncs, què és una “marea roja”?
Pots decarregar tota la informació sobre les marees en un document PDF
clickant aquí.
Les espècies de microalgues
més freqüents a la Costa Catalana:
|
|
|
Alexandrium tamarense |
|
Mal de cap, vertígen, mareig, nàusees, formigeix, paràlisi, i fins i tot la mort
per aturada cardiorespiràtoria. |
|
 |
|
Anabaena sp. |
|
Debilitat, vòmits, mort per acumulció de sang al fetge i aturada respiratòria. |
|
 |
|
Aphanizomenon flos-aquae |
|
Debilitat, vòmits, mort per acumulció de sang al fetge i aturada respiratòria. |
|
 |
|
Ceratium fusus |
|
Deteriorament físc de les brànquies en peixos. |
|
 |
|
Chaetoceros concavicornis |
|
Deteriorament físc de les brànquies en peixos. |
|
 |
|
Dinophysis acuminata |
|
Diarrea. nàusees,vòmit, dolor abdominal. Cardiopaties, hepatopaties. Exposicions
cròniques poden provocar la formació de tumors del sistema digestiu. |
|
 |
|
Dinophysis caudata |
|
Diarrea. nàusees,vòmit, dolor abdominal. Cardiopaties, hepatopaties. Exposicions
cròniques poden provocar la formació de tumors del sistema digestiu. |
|
 |
|
Dinophysis tripos |
|
Diarrea. nàusees,vòmit, dolor abdominal. Cardiopaties, hepatopaties. Exposicions
cròniques poden provocar la formació de tumors del sistema digestiu. |
|
 |
|
Gambierdiscus toxicus |
|
Transtorns gastrointestinals, picor de pell, desordres cardiovasculars.En casos
extrems pot causar la mort per aturada respiratòria. |
|
 |
|
Gymnodinium mikomotoi |
|
Deteriorament físc de les brànquies en peixos. |
|
 |
|
Gymodinium breve |
|
Problemes respiratorris similars a l’asma. Irritació de mucoses calfreds mal de
cap diarrea, vòmits dolor muscular, vertigen, ansietat suors i formigueix perifèric. |
|
 |
|
Gymnodinium catenatum |
|
Mal de cap, vertígen, mareig, nàusees, formigeix, paràlisi, i fins i tot la mort
per aturada cardiorespiràtoria. |
|
 |
|
Noctiluca sp |
|
Deteriorament físc de les brànquies en peixos. |
|
 |
|
Pfiesteria piscicida |
|
causa debilitat i mortalitat en els peixos. en humans picor d’ulls, dificultats
respiratòries, dolor muscular i articular, mal de cap, desorientació i pèrdues de
memoria a curt i llarg termini. |
|
 |
|
Prorocentrum mexicanum |
|
Diarrea. nàusees,vòmit, dolor abdominal. Cardiopaties, hepatopaties. Exposicions
cròniques poden provocar la formació de tumors del sistema digestiu. |
|
 |
|
Pseudonitzschia multiseries |
|
neuròlogics: vertígen, mareig, al·lucinacions, confusió, pèrdues de memòria de curta
durada. gastrointestinals: nàusees, vòmits, diarrees, rampes abdominals. |
|
 |
|
Pseudonitzschia seriata |
|
neuròlogics: vertígen, mareig, al·lucinacions, confusió, pèrdues de memòria de curta
durada. gastrointestinals: nàusees, vòmits, diarrees, rampes abdominals. |
|
 |
|
Pyrodinium bahamense |
|
Mal de cap, vertígen, mareig, nàusees, formigeix, paràlisi, i fins i tot la mort
per aturada cardiorespiràtoria. |
|
 |