DINÁMICA MARÍTIMA - SALINITAT
L’aigua de mar conté minerals dissolts que la fan
salada. Quant a l’origen d’aquestes sals, es creu que l’oceà es va formar per la
condensació dels gasos emesos pel planeta. La teoria més comuna diu que aquests
gasos eren àcids, i que en atacar les roques bàsiques varen donar lloc a les sals
dissoltes que ara formen part de l’aigua de mar. Aproximadament un 3.5% de l’aigua
de mar correspon a aquests minerals dissolts, i es considera que fa uns 3500 milions
d’anys els oceans ja eren semblants als que ara coneixem.
Entre els cations, que tenen el seu origen en la roca, domina el sodi, i entre
els anions, d’origen gasós, domina el clor, de manera que en la saturació es forma
el clorur de sodi, que és la base de la sal comuna. Però també hi ha magnesi, calci,
potasi… en una proporció que és gairebé la mateixa en tots els oceans. És a dir,
que la sal marina és pràcticament igual per totes les mars, l’únic que canvia és
la concentració.
De fet, la concentració de sals, és a dir la salinitat, juntament amb la temperatura,
són els dos elements que determinen la densitat d’una massa d’aigua. Les aigües
més fredes són més pesades i tenen tendència a enfonsar-se sota les aigües més calentes,
i igualment les aigües més salades són també més denses que les que tenen menor
concentració de sals. Bona part dels corrents marins tenen origen en aquesta diferència
de densitats de masses d’aigua adjacents. Naturalment, dues masses d’aigua en contacte
es van mesclant i van diluïnt les seves propietats l’una en l’altra, però moltes
vegades les diferències vénen dictades pel fenòmen en que tenen l’origen (la fosa
del gel polar, per exemple) i es mantenen força temps.
El mediterrani és un mar tancat que només intercanvia aigua amb la resta d’oceans
per l’estret de Gibraltar. L’aigua atlàntica que entra té una salinitat aproximada
del 3.6%. Avança lentament per la costa africana i en el camí es va evaporant, de
manera que quan arriba a la conca oriental, la concentració de sals puja fins al
3.9%. En el camí de tornada cap a l’estret de Gibraltar passa per la riba nord de
la conca i rep les aportacions dels rius, sobretot de la Roina, que l’endolceixen
una mica. A la costa catalana la salinitat sol estar al voltant del 3.7% en superfície
per efecte d’aquesta influència, però en profunditat la salinitat és més elevada,
de fins a un 3.8%.